Conclusions finals del projecte

Bé, ja està, ja s'ha acabat el temps, ara només ens queden les valoracions finals del Joan, al que vull agrair el recolzament i l'atenció que ens ha donat durant tot el semestre.

La sensació que tinc és de felicitat per haver aconseguit acabar el projecte i haver assolit els coneixements i les competències que ens requeria l'assignatura, però encara ho és més el haver pogut conèixer i treballar amb l'Anna, el Daniel i la Maria.

Mirant enrere:
    Veig els nervis a les primeres intervencions al debat.
    El neguit per saber si hi hauria bona entesa amb uns  companys que només coneixíem per tres o quatre aportacions al debat i amb qui havíem de formar un grup per treballar colze amb colze durant mesos.
    Els dubtes amb la utilització de programes i interfícies que no coneixia.
    La inseguretat que provocava la falta de temps.

I ara mirant els resultats em ve un mig somriure a la cara, ja que amb esforç i moltes hores tot s'ha anat aconseguint.

Fent una reflexió me'n adono de la importància d'alguns punts que ens remarcava el Joan. La planificació  ha estat el nostre punt dèbil i crec, pel que he llegit, el de la majoria de grups. Potser fa falta l'experiència per adonar-se de la  importància d'aquest punt. Però crec que aquest punt dèbil l'hem superat amb escreix amb les ganes de treballar i la germanor entre tots els SonsTics.

Només hem queda agrair i felicitar al meus companys de grup pel tracte rebut i la feina ben feta.

Espero que això nomes sigui el capítol final de la 1era temporada

SonsTic per sempre!!!

Glossari per a una valoració final

Agraïment: el que no puc expressar en paraules per haver trobat un grup com el meu.
Agustí: l’ànima del grup, pendent de les necessitats de tothom i disposat a ajudar en tot. El punt de partida en tot moment.
Anna: el membre incombustible del grup, amb aportacions fresques i amb ganes de treballar.
Aprenentatge: finalitat de l’assignatura àmpliament assolida per tots els membres del grup. Aquest aprenentatge ha superat amb escreix les expectatives previstes inicialment, al menys a nivell personal, ja que he pogut utilitzar eines que no creia que mai utilitzaria.
Creativitat: característica imprescindible per superar aquesta assignatura.
Companyonia: qualitat que ha definit l’ambient de treball del grup i que espero que es mantingui al llarg de tots els nostres estudis.
Daniel: el diligent del grup, sempre disposat a donar solucions quan el temps no perdona.
Debat: inici de l’assignatura i primera presa de contacte amb la matèria. La seva finalitat era donar-nos a conèixer per tal de poder començar a triar possibles membres del nostre grup. Degut al nombrós grup d’alumnes es va allargar massa en el temps, fet que va restar temps per a la realització de la primera PAC.
Defensa: la que hem realitzat de la nostra wiki un cop valorada. Com si fos una part de nosaltres mateixos ens ha acabat de convèncer de tota la feina que vàrem fer en el seu moment i ens ha refermat en totes les decisions preses.
Humor: dinàmica general de treball en l’àmbit del grup.
Impaciència: característica amb la que hem esperat les valoracions del consultor sobre les diferents pràctiques que s’han lliurat. A vegades els resultats no han estat els més esperats, però no hem volgut perdre les ganes de fer una feina ben feta.
Mapa conceptual: el protagonista d’algun malson entre els membres del grup. No estava en harmonia amb tres de nosaltres, però l’Agustí va aconseguir que tots sapiguem apreciar aquesta eina.
Maria: tot un anecdotari en ella mateixa. Als seus missatges sempre trobes un moment per riure.
Música: font d’inspiració per l’elaboració de la nostra wiki. Gràcies a ella sorgeix tot el nostre el nostre projecte i hem creat un grup immillorable.
PAC: seguit de pràctiques necessàries per assolir l’assignatura. També es poden definir com les que han fet que la nostra vida social i familiar es vegi reduïda a la mínima expressió. La complexitat d’aquestes augmentava de manera exponencial així com el temps requerit per a la seva realització. Clarament explicades però amb un enunciat que calia repassar a mida que avançava l’activitat, per tal de realitzar tots els passos necessaris.
Pànic: sentiment que han patit tots els membres del grup SonsTic en algun moment o altre. Relacionat directament amb les dates de lliurament de les diverses pràctiques que hem realitzat al llarg de l’assignatura.
Planificació: imprescindible per poder realitzar la nostra tasca. D’obligatori lliurament a la primera pràctica i d’inevitable incompliment en moltes ocasions.
Satisfacció: el de la feina ben feta però amb el convenciment que sempre es pot millorar.
SonsTic: el nom del grup que s’ha creat al voltant d’aquesta assignatura. El nom que ha estat celebrat en moltes ocasions. El nom del grup que sempre voldria aconseguir si haig de tornar a fer treballs en grup.
Valoració: la més habitual, la del nostre consultor, acurada, precisa i estructurada. La més temuda, la dels nostres companys, que no han vist tot el procés de realització però avaluen el resultat final, sense cap altre condicionant. Per sort han estat bastant favorables.
Wiki: eina amb la que hem realitzat gran part de les nostres pràctiques. La gran desconeguda per a la majoria de nosaltres és ara una via de comunicació que hem explorat i hem après a utilitzar amb totes les possibilitats que ofereix.

Reflexió global

Ara si que està arribant el final del nostre projecte, i m'agradaria fer unes reflexions abans de saber l'opinió externa del nostre treball tant per part dels companys com del consultor.

En aquest mesos hem anat sense adonar-nos etiquetant SonsTic, quan penso en SonsTic de cop em venen al cap treball, implicació, superació, però també ànims, nervis, insomni i com no montaditos, òpera, contes, musictecari, biblioteca. La lectura que en faig és que hem assolit el més important en els treballs col·laboratius, hem unificat els esforços individuals per fer-los una força comú, i crec que el resultat ho demostra.


Potser quan el resultat és positiu i mires enrere s'obliden els mals moments, però també els he tingut, la por de no arribar a temps, de no acabar d'entendre la wiki o el cmap, de no fer alguna cosa tan bé com pensava en un principi, etc...


En definitiva crec que a més d'assolir els objectius de l'assignatura tots s'emportem alguna cosa més, i això és molt gratificant.


I una vegada arribats aquí amb la feina feta l'única cosa que vull és agrair-vos i felicitar-vos pels moments compartits, i espero que en definitiva ho hagueu passat tant bé com jo.


FORÇA SONSTICS!!!


Salut!!

Valoracions

Estic valorant la wiki que se m'ha assignat i a mida que l'he anat llegint, descobrint i coneixent no he pogut evitar fer una regressió a la pròpia wiki, la dels SonsTics per reveure algunes coses, qüestionar-me d'altres i fer una mica de balanç.

Crec que hem fet una bona feina. Efectivament hi ha moltes coses millorables, per descomptat, però tornant enrere, al moment en què vam contactar entre nosaltres per crear el grup, crec que la valoració més important que puc fer és que aquest treball l'hem fet entre tots. Fer treballs en grup comporta sempre problemes, diversitat d'opinions, discusions... Entre nosaltres ha estat sempre tot tan senzill que gairebé costa de creure.

A part d'això, i veient la pròpia wiki, el treball realitzat és realment important. A nivell de continguts no m'hi fico ja que l'enunciat establia clarament que havia de ser quelcom divulgatiu i per tant ja està bé allò que hem fet, però a nivell tècnic trobo que és brutal. Jo no tenia ni idea de fer servir wikis ni res de res i els últims dies em vaig sorprendre a mi mateix modificant el codi html de la cançó de la meva presentació personal per tal que no hi hagués publicitat. Això ho explico a qui em coneix de fa temps i fliparia.

Recordo el primer dia que vaig posar les mans a la wiki, la "por" que em feia fer quelcom malament, equivocar-me, esborrar el treball fet pels altres... mica en mica però vaig veure que aquesta "por" és completament absurda. Una mica com quan a la biblioteca fem les sessions d'alfabetització en TIC per a gent gran, que un cop que l'ordinador està engegat amb prou feines s'atreveixen a moure el ratolí.

Tot i això allò que hem aprés a nivell tècnic crec que és una petita part en comparació al que hem aprés entre tots treballant junts.

Gràcies SonsTics!

És l'hora dels adeus...

Amb un títol musical, com la nostra wiki, m'acomiado d'aquest projecte... però espero que no sigui un comiat del grup. Per a mi era especialment pesat haver de fer un treball en grup.

Mai m'ha agradat treballar així. Crec que sempre hi ha algun tipus de conflicte, des de decidir el tema de treball, a com repartir les tasques. Si, a més, el treball l'has de fer amb persones que no coneixes, el ventall de coses que poden sortir malament pot ser infinit.

Ara veig que hi ha també la possibilitat de que el grup sigui molt maco, que tots siguin responsables, que tots tinguin ganes de treballar i que, a més, tinguin el toc d'humor que crec que és imprescindible, sobretot quan estudies en un ambient tant solitari com és el virtual.

Tinc ganes d'acabar amb la wiki, però no amb el meu grup, perquè és així com el sento, meu. Per primera vegada un "treball del cole" m'ha semblat alguna cosa més que aprendre el que tocava.

A banda de tots els coneixements que m'emporto, em queda també el record de tots els moments que he rigut llegint els vostres comentaris, els moments que he esperat el vostre missatge de conformitat i, perquè no dir-ho, els vostres ànims quan la wiki i el campus m'estaven fent el complot al principi de l'assignatura.

Anna, gràcies per ser la companya que m'ha ofert ajuda quan la he necessitat, amb qui hem compartit destins turístics i passió per la gastronomia.

Agustí, gràcies pels teus ànims quan el campus no m'estimava i no savies quina cara feia, i gràcies per totes les iniciatives que has pres empenyent als altres en aquesta aventura.

Daniel, gràcies per tantes coses que hem compartit en aquest projecte, a banda de totes les que compartim a la nostra vida. Gràcies per totes les trucades a qualsevol hora de la nit i per les reunions presencials del grup.

SonsTics, moltes gràcies per tot. Gràcies per ser el meu grup.

Un últim esforç....

Hola SonsTics!!!

Avuí porto un missatge positiu, després de la jerra d'aigua freda que crec que ens ha suposat a tots la valoració de la Pac2, ja he passat el procés de dol i ara vinc amb més forces per tirar endavant aquest projecte. Hem de pensar que ens quedan pocs dies per acabar i ara és el moment de demostrar que una C+ només és el camí cap a una B o una A.

"no pienses que estoy huyendo si me ves retroceder,
  espera, que estoy cogiendo carrera" (Robe Iniesta)

A més veig que la wiki quant més la fas servir més senzilla la trobes.

Ànims SonsTics, i penseu que els montaditos de l'Anna cada vegada estan més a prop

Això per que aneu fent boca!!!

Reflexions Pac2

Hola, que tal?

Ara donaré el meu parer sobre la segona prova d'avaluació contínua pel que fa al treball col·aboratiu.

En general hem seguit la planificacó, dia amunt dia avall, i després del problema amb l'administració de Zotero tots tenim penjats al nostre grup els documents per anar treballant els temes.

Però el que realment m'ha fet patir durant unes hores ha sigut la wiki, encara no sé si ha sigut un problema meu, dels navegadors o de la wiki. La qüestió és que no vaig poder crear la nova estructura de la wiki i a més vaig perdre la pàgina personal de l'Anna en la immensitat de la wiki (una mala tarde la tiene cualquiera). Però com sempre fins ara, i això s'ha de valorar molt positivament, al dia següent ja hi havia un membre del equip (Daniel) per sortir al rescat. Un dia després la wiki ja començava a pendre forma amb l'índex provisional i la pàgina perduda recuperada, a més ens va passar uns enllaços per disipar els dubtes al voltant de la creació de l'estructura de la wiki ( http://www.youtube.com/watch?v=BwmmCDXk79M i http://www.youtube.com/watch?v=5Y9uPmM1JM4). I com el Daniel va dir la wiki és com un joc de nens, només se li ha de perdre la por. Crec que sense adonar-nos estem assolint tots els coneixements per a treballar amb wikis, i d'això es tracta no?

Com a la PAC1 valoro molt positivament el acompliment dels terminis marcats per part de tots els membres i la intensificació de participacions quan s'ha d'enllestir el debat sobre algun tema.

 Un dubte que m'ha sorgit pensant ja en el mapa conceptual és si penjar els esborranys directament a la wiki per comparar i debatre o fer-ho a l'àrea de fitxers, que en penseu? potser l'àrea de fitxers comenci a ser prescindible tenint la wiki, que sembla més àgil.

Res més de moment.

Ens seguim parlant SonsTics!!!
Salutacions.

Sobre el Zotero

Fa exactament quatre dies que intento compartir uns documents amb el meu grup SonsTic al Zotero. El primer dia va ser lògic que no fos possible, ja que encara no era administradora i, amb les presses i la poca experiència, no ho vaig mirar prèviament.

A partir del segon dia, ja van ser minuts i minuts perduts (no puc dir hores, ja que quan portava 20 minuts provant, ho deixava córrer), però així he estat tres dies seguits.

Ahir a la nit, i aprofitant que tinc al Daniel bastant accessible, el vaig trucar, i, mirant simultàniament el Zotero ens vàrem adonar que jo encara no era administradora. Resulta que cal nomenar els administradors un per un perquè aquesta acció sigui operativa.

Ara ja he pogut compartir els meus documents amb el grup, i ara també entenc perquè el Joan Padrós trigava en alguns casos en fer-nos administradors. Som un grup molt nombrós i cal fer-ho un per un. No veig que, en el cas de la nostra assignatura, sigui un sistema gaire útil.

No és que hagi perdut molt temps de la meva vida, però volia deixar constància d'aquest fet al blog, per si pot ajudar a algun altre grup. A vosaltres us ha passat?

Una primera reflexió

Hola!

M’estreno en aquest blog per donar una opinió sobre el treball realitzat durant la PAC1. Aquesta PAC constava de dues parts, la que s’havia de fer de manera individual i la que s’havia de fer de manera grupal.

Em centraré primer en la part individual que constava de dos exercicis.

En el primer exercici, la participació al debat, malgrat que les normes eren ben concretes, diversos companys es van deixar portar per l’emoció de defensar les pròpies conviccions fent que, en molts casos, sobrepassessin el màxim d’intervencions marcades pel consultor. No és un problema greu si haguéssim tingut una classe de 25 persones, però clar, l’allau d’informació i la dificultat de seguir els fils de conversa feien realment complicat seguir el debat en sí mateix.

També em va crear una sensació d’angoixa molt gran quan cada cop que accedia a l’aula trobava 40, 50, 70 missatges al fòrum per llegir. Com a activitat està bé, ens va ajudar a conèixer-nos, però trobo que en cas de grups tan nombrosos com el nostre potser hagués estat bé reduir el nombre d’intervencions i reduir també el temps dedicat a aquesta activitat ja que trobo que va treure temps a la realització de la resta d’activitats de la PAC1.

El segon exercici individual consistia en realitzar unes cerques i compartir-les a través de Zotero. Sobre això no tinc gaire cosa a dir, coneixia ja l’eina (tot i no haver-la utilitzat gaire) i no vaig tenir grans problemes a l’hora de trobar informació que fos pertinent al tema que volia treballar.

Després van arribar les activitats en grup.

Evidentment la primera va ser la formació del grup de treball i això va ser bufar i fer ampolles! D’entrada ja teníem clar que la Maria i jo volíem formar un grup tot i que no teníem gaire clar amb qui (teníem alguns noms en ment però no havíem contactat ningú). L’Anna se’ns va avançar i li va semblar perfecte des d’un principi formar part amb nosaltres dos, ja érem tres! A més, l’Anna proposava un seguit de noms entre els quals hi havia l’Agustí que també teníem en la nostra “llista”. La cosa més curiosa va ser que, en escriure l’Agustí ell també havia pensat en nosaltres per formar grup. Va ser tan senzill que encara me’n faig creus.

A més, entre els quatre la comunicació ha estat sempre molt bona, sempre educats, sempre pro-actius, sempre pencaires i sempre amb una paraula d’ànim envers la resta i, una cosa que trobo important en entorns virtuals com aquest, sempre amb algun comentari personal envers la resta. Això, vulguis que no, apropa molt, sobretot tenint en compte que no sabem com som i que no ens coneixem personalment (bé, jo amb la Maria sí, que som germans!).

Pel que fa a la segona part de l’exercici de grup ja tinc més crítiques a fer. Això sí, cap ni una envers els meus companys, crec que tot i el poc temps que vam tenir a disposició ho vam fer tot prou bé, amb una bona comunicació i molta responsabilitat individual envers el projecte comú. La meva crítica és més aviat logística. Crec que tal i com va estar estructurada l’assignatura va haver-hi un període massa llarg dedicat a les presentacions abans no comencés el debat. També el debat va ser massa extens en el temps i això va reduir considerablement el temps a dedicar a la resta d’activitats. S’agraeix que no hi hagués problemes a entregar la PAC fora de termini, això cal dir-ho, però trobo que ara tenim poc temps per practicar amb la wiki, per exemple, i jo personalment hagués preferit tenir menys temps per debatre i més per a fer pràctiques amb la wiki que al cap i a la fi serà la interfície amb què haurem de realitzar el projecte final.

I de moment, res més a dir. Què en penseu la resta?

Benvinguda

Aquest és el blog de nova creació per al grup de treball SonsTic, aquí donarem les nostres opinions i les debatrem per millorar el funcionament del grup.

Opineu!!!  esteu a casa vostra!!!!