És l'hora dels adeus...

Amb un títol musical, com la nostra wiki, m'acomiado d'aquest projecte... però espero que no sigui un comiat del grup. Per a mi era especialment pesat haver de fer un treball en grup.

Mai m'ha agradat treballar així. Crec que sempre hi ha algun tipus de conflicte, des de decidir el tema de treball, a com repartir les tasques. Si, a més, el treball l'has de fer amb persones que no coneixes, el ventall de coses que poden sortir malament pot ser infinit.

Ara veig que hi ha també la possibilitat de que el grup sigui molt maco, que tots siguin responsables, que tots tinguin ganes de treballar i que, a més, tinguin el toc d'humor que crec que és imprescindible, sobretot quan estudies en un ambient tant solitari com és el virtual.

Tinc ganes d'acabar amb la wiki, però no amb el meu grup, perquè és així com el sento, meu. Per primera vegada un "treball del cole" m'ha semblat alguna cosa més que aprendre el que tocava.

A banda de tots els coneixements que m'emporto, em queda també el record de tots els moments que he rigut llegint els vostres comentaris, els moments que he esperat el vostre missatge de conformitat i, perquè no dir-ho, els vostres ànims quan la wiki i el campus m'estaven fent el complot al principi de l'assignatura.

Anna, gràcies per ser la companya que m'ha ofert ajuda quan la he necessitat, amb qui hem compartit destins turístics i passió per la gastronomia.

Agustí, gràcies pels teus ànims quan el campus no m'estimava i no savies quina cara feia, i gràcies per totes les iniciatives que has pres empenyent als altres en aquesta aventura.

Daniel, gràcies per tantes coses que hem compartit en aquest projecte, a banda de totes les que compartim a la nostra vida. Gràcies per totes les trucades a qualsevol hora de la nit i per les reunions presencials del grup.

SonsTics, moltes gràcies per tot. Gràcies per ser el meu grup.