jueves, 12 de enero de 2012

The End

Hola SonsTics!!!!!!

Realment em sembla impossible poder estar tranquilament escrivint l'última entrada al bloc.

Després del ritme frenètic que comporta aquesta assignatura gaudir de cinc minutets de tranquilitat semblava una missió impossible!!!

Aquest semestre (ja parlo amb llenguatge UOC) ha estat tot un descobriment de noves experiències: primer any de la UOC, primer treball virtual en grup, primer contacte amb el món de les wikis, del cmap...paraules que semblaven tretes d'un altre món i que ara fins i tot somio amb elles i ja han passat a ser part de la meva existència. Ja no dic pa sinó que PAC!!!

Tret d'aquests apunts, comentar que aquesta assignatura et treu tot el teu temps. La dificultat de compaginar feina i treball es fa encara més notable, i ja no parlem de la vida social que queda en l'últim lloc.

Però, mirant en una visió global, he al·lucinat que els moments de més nervis i tensió que personalment ha passat cada membre del grup que patia en veure que alguna cosa no li sortia, parlo del cmap per exemple, o la wiki i les seves taules... com sempre ha sortit el Sonstic al "rescate". Ajudant, sol·lucionat on l'altre company no arribava i sempre amb el bon rotllo que crec que ens caracterizta. Realment no hem patit perquè els membres del grup no treballessin sinó que hem patit per si assimilavem amb el temps que ens demanava els conceptes per anar treballant amb la wiki.

Tal com vam comentar en missatges anteriors un dels errors potser de l'assignatura és haver dedicat tant de temps al debat (i els seus 100 missatges diaris per llegir) ja que ha fet que no poguéssim aprofundir com voldríem amb la wiki. També ens hagués agradat ampliar els continguts d'aquesta ja que la temàtica ens sembla molt interessant. I és en la fase 4 d'aquesta assignatura on ets realment conscient de tot això, quan veus que la resta de companys han passat pels mateixos entrebancs. Valorant les wikis, rellegint els seus blocs te n'adones que tots hem passat pel nostre particular "viacrussis".

En defensa del grup Sonstics crec que hem estat de molta sort en trobar un grup benavingut, pencaire, responsable, simpàtic, tolerant, solidari... i encara em quedo curta. On tots els membres hem anat assolint els objectius marcats per l'assignatura. Potser les notes de les diferents PACS no han estat les esperades, però per l'efecte contrari ens han fet més forts i encara unir-nos més.

Tenim un lema: AMUNT SONSTICS!!!!

I arribats aquesta part de la valoració no em puc deixar d'agraïr-vos a vosaltres: Agustí, Daniel i Maria les estones passades, el suport, el bon humor. Sense els Sonstics aquesta assignatura hagués estat dura de pelar (encara més jejej), de ben segur!!!!

Recordeu que tenim pendent un sopar amenitzats pels meus montaditos, uns cants d'òpera per part dels brothers del grup i l'ànima de tot, l'Agustí.

No és una adéu sinó un fins ara!!!

Per variar acabaré amb un vídeo musical, que raro, oi?




Sempre AMUNT SONSTICS

Es despedeix, Anna la reina dels montaditos


No hay comentarios:

Publicar un comentario