Una primera reflexió

Hola!

M’estreno en aquest blog per donar una opinió sobre el treball realitzat durant la PAC1. Aquesta PAC constava de dues parts, la que s’havia de fer de manera individual i la que s’havia de fer de manera grupal.

Em centraré primer en la part individual que constava de dos exercicis.

En el primer exercici, la participació al debat, malgrat que les normes eren ben concretes, diversos companys es van deixar portar per l’emoció de defensar les pròpies conviccions fent que, en molts casos, sobrepassessin el màxim d’intervencions marcades pel consultor. No és un problema greu si haguéssim tingut una classe de 25 persones, però clar, l’allau d’informació i la dificultat de seguir els fils de conversa feien realment complicat seguir el debat en sí mateix.

També em va crear una sensació d’angoixa molt gran quan cada cop que accedia a l’aula trobava 40, 50, 70 missatges al fòrum per llegir. Com a activitat està bé, ens va ajudar a conèixer-nos, però trobo que en cas de grups tan nombrosos com el nostre potser hagués estat bé reduir el nombre d’intervencions i reduir també el temps dedicat a aquesta activitat ja que trobo que va treure temps a la realització de la resta d’activitats de la PAC1.

El segon exercici individual consistia en realitzar unes cerques i compartir-les a través de Zotero. Sobre això no tinc gaire cosa a dir, coneixia ja l’eina (tot i no haver-la utilitzat gaire) i no vaig tenir grans problemes a l’hora de trobar informació que fos pertinent al tema que volia treballar.

Després van arribar les activitats en grup.

Evidentment la primera va ser la formació del grup de treball i això va ser bufar i fer ampolles! D’entrada ja teníem clar que la Maria i jo volíem formar un grup tot i que no teníem gaire clar amb qui (teníem alguns noms en ment però no havíem contactat ningú). L’Anna se’ns va avançar i li va semblar perfecte des d’un principi formar part amb nosaltres dos, ja érem tres! A més, l’Anna proposava un seguit de noms entre els quals hi havia l’Agustí que també teníem en la nostra “llista”. La cosa més curiosa va ser que, en escriure l’Agustí ell també havia pensat en nosaltres per formar grup. Va ser tan senzill que encara me’n faig creus.

A més, entre els quatre la comunicació ha estat sempre molt bona, sempre educats, sempre pro-actius, sempre pencaires i sempre amb una paraula d’ànim envers la resta i, una cosa que trobo important en entorns virtuals com aquest, sempre amb algun comentari personal envers la resta. Això, vulguis que no, apropa molt, sobretot tenint en compte que no sabem com som i que no ens coneixem personalment (bé, jo amb la Maria sí, que som germans!).

Pel que fa a la segona part de l’exercici de grup ja tinc més crítiques a fer. Això sí, cap ni una envers els meus companys, crec que tot i el poc temps que vam tenir a disposició ho vam fer tot prou bé, amb una bona comunicació i molta responsabilitat individual envers el projecte comú. La meva crítica és més aviat logística. Crec que tal i com va estar estructurada l’assignatura va haver-hi un període massa llarg dedicat a les presentacions abans no comencés el debat. També el debat va ser massa extens en el temps i això va reduir considerablement el temps a dedicar a la resta d’activitats. S’agraeix que no hi hagués problemes a entregar la PAC fora de termini, això cal dir-ho, però trobo que ara tenim poc temps per practicar amb la wiki, per exemple, i jo personalment hagués preferit tenir menys temps per debatre i més per a fer pràctiques amb la wiki que al cap i a la fi serà la interfície amb què haurem de realitzar el projecte final.

I de moment, res més a dir. Què en penseu la resta?