La sensació que tinc és de felicitat per haver aconseguit acabar el projecte i haver assolit els coneixements i les competències que ens requeria l'assignatura, però encara ho és més el haver pogut conèixer i treballar amb l'Anna, el Daniel i la Maria.
Mirant enrere:
Veig els nervis a les primeres intervencions al debat.
El neguit per saber si hi hauria bona entesa amb uns companys que només coneixíem per tres o quatre aportacions al debat i amb qui havíem de formar un grup per treballar colze amb colze durant mesos.
Els dubtes amb la utilització de programes i interfícies que no coneixia.
La inseguretat que provocava la falta de temps.
I ara mirant els resultats em ve un mig somriure a la cara, ja que amb esforç i moltes hores tot s'ha anat aconseguint.
Fent una reflexió me'n adono de la importància d'alguns punts que ens remarcava el Joan. La planificació ha estat el nostre punt dèbil i crec, pel que he llegit, el de la majoria de grups. Potser fa falta l'experiència per adonar-se de la importància d'aquest punt. Però crec que aquest punt dèbil l'hem superat amb escreix amb les ganes de treballar i la germanor entre tots els SonsTics.
Només hem queda agrair i felicitar al meus companys de grup pel tracte rebut i la feina ben feta.
Espero que això nomes sigui el capítol final de la 1era temporada
SonsTic per sempre!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario