Punt i final?

Finalment hem arribat al final de l’assignatura. Mirant enrere no se m’acut res a afegir del que ja han dit els tres meravellosos companys amb qui he tingut el plaer de compartir aquesta aventura. Tot i això se’ns demana (una vegada més) fer una valoració, aquest cop global de l’assignatura, i aquí us exposo la meva.

Parlaré sobre els 3 grans grups que trobo que haig de comentar que són, els coneixements adquirits, el treball en grup i els companys.

Coneixements adquirits

Seguint una mica el fil de l’assignatura hem treballat el debat virtual, la recerca d’informació a Internet, la manera de compartir aquesta informació a través del gestor bibliogràfic Zotero, l’edició d’un blog a través de la plataforma blogger, l’edició d’una wiki, la realització d’un mapa conceptual i... bé, crec que no em deixo res més.

De tot això ja hi havia coses que coneixia (Zotero, Blogger, ús de motors de recerca i llenguatge documental...) i d’altres que desconeixia completament com són el debat virtual, mapes conceptuals i edició d’una wiki.

Pel que fa al debat trobo que tot i que les indicacions van ser precises molts companys de curs no van seguir les indicacions i això va ser realment problemàtic. També el temps dedicat a aquesta activitat trobo que va ser excessivament llarg. Trobo que s’hauria d’haver gestionat de manera diferent perquè l’allau d’informació que rebíem (sovint supèrflua) va ser excessiva. Pel que fa al cmap un cop superats els moments crítics vam aconseguir fer-lo i crec que força bé. I la wiki... bé, aquest apartat potser ha estat el més interessant i el més profitós, realment hagués estat bé disposar de més temps per investigar-ne el funcionament, els widgets i tots els elements per poder fer de la wiki SonsTic una eina potent amb tots els elements propis de la web 2.0.

Treball en grup

Durant el període del debat vaig defensar fermament que no calia tenir un coordinador. Continuo pensant el mateix, però reconec que a vegades la figura d’un membre que dictés un inici, un final, una resolució, que guiés el grup en alguns moments crítics... crec que, segons com, a vegades aquesta figura hagués estat d’utilitat. Tanmateix la prova que no és necessari per al bon funcionament del grup queda palesa amb els SonsTics ja que hem pogut entregar totes les PACs satisfactòriament sense cap mena de problema intern. Patiment, sí, però perquè (com deia l’Anna a la seva valoració) l’assignatura requereix més temps del que tots preveiem i a vegades compaginar vida personal, laboral i estudiantil no resulta fàcil.

Tot i això el treball en grup s’ha fet sempre de manera cordial, respectuosa, eficient i responsable.

Companys

Què dir que no hagin dit ja els meus companys o jo mateix a algun dels posts anteriors. El grup SonsTic si en alguna cosa s’ha caracteritzat ha estat en la gran companyonia que sempre ha regnat. Ha estat fàcil tot, la creació del grup, la elecció del tema, la organització de la feina, la repartició dels “rols”... tot. A més tots tres (l’Anna, l’Agustí i la Maria) gent maquíssima i sempre disposada a donar un cop de mà quan ho he necessitat. Què més demanar? Res, evidentment. Si no fos perquè em ve realment de gust posar un punt i final a l’assignatura gairebé em faria pena i tot acabar aquest post.

Això sí, abans de fer-ho, estimats companys, us vull agrair tot l’esforç, la feina i els moments de suport, sense vosaltres això hagués estat impossible.

Amunt SonsTics!

Conclusions finals del projecte

Bé, ja està, ja s'ha acabat el temps, ara només ens queden les valoracions finals del Joan, al que vull agrair el recolzament i l'atenció que ens ha donat durant tot el semestre.

La sensació que tinc és de felicitat per haver aconseguit acabar el projecte i haver assolit els coneixements i les competències que ens requeria l'assignatura, però encara ho és més el haver pogut conèixer i treballar amb l'Anna, el Daniel i la Maria.

Mirant enrere:
    Veig els nervis a les primeres intervencions al debat.
    El neguit per saber si hi hauria bona entesa amb uns  companys que només coneixíem per tres o quatre aportacions al debat i amb qui havíem de formar un grup per treballar colze amb colze durant mesos.
    Els dubtes amb la utilització de programes i interfícies que no coneixia.
    La inseguretat que provocava la falta de temps.

I ara mirant els resultats em ve un mig somriure a la cara, ja que amb esforç i moltes hores tot s'ha anat aconseguint.

Fent una reflexió me'n adono de la importància d'alguns punts que ens remarcava el Joan. La planificació  ha estat el nostre punt dèbil i crec, pel que he llegit, el de la majoria de grups. Potser fa falta l'experiència per adonar-se de la  importància d'aquest punt. Però crec que aquest punt dèbil l'hem superat amb escreix amb les ganes de treballar i la germanor entre tots els SonsTics.

Només hem queda agrair i felicitar al meus companys de grup pel tracte rebut i la feina ben feta.

Espero que això nomes sigui el capítol final de la 1era temporada

SonsTic per sempre!!!

The End

Hola SonsTics!!!!!!

Realment em sembla impossible poder estar tranquilament escrivint l'última entrada al bloc.

Després del ritme frenètic que comporta aquesta assignatura gaudir de cinc minutets de tranquilitat semblava una missió impossible!!!

Aquest semestre (ja parlo amb llenguatge UOC) ha estat tot un descobriment de noves experiències: primer any de la UOC, primer treball virtual en grup, primer contacte amb el món de les wikis, del cmap...paraules que semblaven tretes d'un altre món i que ara fins i tot somio amb elles i ja han passat a ser part de la meva existència. Ja no dic pa sinó que PAC!!!

Tret d'aquests apunts, comentar que aquesta assignatura et treu tot el teu temps. La dificultat de compaginar feina i treball es fa encara més notable, i ja no parlem de la vida social que queda en l'últim lloc.

Però, mirant en una visió global, he al·lucinat que els moments de més nervis i tensió que personalment ha passat cada membre del grup que patia en veure que alguna cosa no li sortia, parlo del cmap per exemple, o la wiki i les seves taules... com sempre ha sortit el Sonstic al "rescate". Ajudant, sol·lucionat on l'altre company no arribava i sempre amb el bon rotllo que crec que ens caracterizta. Realment no hem patit perquè els membres del grup no treballessin sinó que hem patit per si assimilavem amb el temps que ens demanava els conceptes per anar treballant amb la wiki.

Tal com vam comentar en missatges anteriors un dels errors potser de l'assignatura és haver dedicat tant de temps al debat (i els seus 100 missatges diaris per llegir) ja que ha fet que no poguéssim aprofundir com voldríem amb la wiki. També ens hagués agradat ampliar els continguts d'aquesta ja que la temàtica ens sembla molt interessant. I és en la fase 4 d'aquesta assignatura on ets realment conscient de tot això, quan veus que la resta de companys han passat pels mateixos entrebancs. Valorant les wikis, rellegint els seus blocs te n'adones que tots hem passat pel nostre particular "viacrussis".

En defensa del grup Sonstics crec que hem estat de molta sort en trobar un grup benavingut, pencaire, responsable, simpàtic, tolerant, solidari... i encara em quedo curta. On tots els membres hem anat assolint els objectius marcats per l'assignatura. Potser les notes de les diferents PACS no han estat les esperades, però per l'efecte contrari ens han fet més forts i encara unir-nos més.

Tenim un lema: AMUNT SONSTICS!!!!

I arribats aquesta part de la valoració no em puc deixar d'agraïr-vos a vosaltres: Agustí, Daniel i Maria les estones passades, el suport, el bon humor. Sense els Sonstics aquesta assignatura hagués estat dura de pelar (encara més jejej), de ben segur!!!!

Recordeu que tenim pendent un sopar amenitzats pels meus montaditos, uns cants d'òpera per part dels brothers del grup i l'ànima de tot, l'Agustí.

No és una adéu sinó un fins ara!!!

Per variar acabaré amb un vídeo musical, que raro, oi?




Sempre AMUNT SONSTICS

Es despedeix, Anna la reina dels montaditos

Glossari per a una valoració final

Agraïment: el que no puc expressar en paraules per haver trobat un grup com el meu.
Agustí: l’ànima del grup, pendent de les necessitats de tothom i disposat a ajudar en tot. El punt de partida en tot moment.
Anna: el membre incombustible del grup, amb aportacions fresques i amb ganes de treballar.
Aprenentatge: finalitat de l’assignatura àmpliament assolida per tots els membres del grup. Aquest aprenentatge ha superat amb escreix les expectatives previstes inicialment, al menys a nivell personal, ja que he pogut utilitzar eines que no creia que mai utilitzaria.
Creativitat: característica imprescindible per superar aquesta assignatura.
Companyonia: qualitat que ha definit l’ambient de treball del grup i que espero que es mantingui al llarg de tots els nostres estudis.
Daniel: el diligent del grup, sempre disposat a donar solucions quan el temps no perdona.
Debat: inici de l’assignatura i primera presa de contacte amb la matèria. La seva finalitat era donar-nos a conèixer per tal de poder començar a triar possibles membres del nostre grup. Degut al nombrós grup d’alumnes es va allargar massa en el temps, fet que va restar temps per a la realització de la primera PAC.
Defensa: la que hem realitzat de la nostra wiki un cop valorada. Com si fos una part de nosaltres mateixos ens ha acabat de convèncer de tota la feina que vàrem fer en el seu moment i ens ha refermat en totes les decisions preses.
Humor: dinàmica general de treball en l’àmbit del grup.
Impaciència: característica amb la que hem esperat les valoracions del consultor sobre les diferents pràctiques que s’han lliurat. A vegades els resultats no han estat els més esperats, però no hem volgut perdre les ganes de fer una feina ben feta.
Mapa conceptual: el protagonista d’algun malson entre els membres del grup. No estava en harmonia amb tres de nosaltres, però l’Agustí va aconseguir que tots sapiguem apreciar aquesta eina.
Maria: tot un anecdotari en ella mateixa. Als seus missatges sempre trobes un moment per riure.
Música: font d’inspiració per l’elaboració de la nostra wiki. Gràcies a ella sorgeix tot el nostre el nostre projecte i hem creat un grup immillorable.
PAC: seguit de pràctiques necessàries per assolir l’assignatura. També es poden definir com les que han fet que la nostra vida social i familiar es vegi reduïda a la mínima expressió. La complexitat d’aquestes augmentava de manera exponencial així com el temps requerit per a la seva realització. Clarament explicades però amb un enunciat que calia repassar a mida que avançava l’activitat, per tal de realitzar tots els passos necessaris.
Pànic: sentiment que han patit tots els membres del grup SonsTic en algun moment o altre. Relacionat directament amb les dates de lliurament de les diverses pràctiques que hem realitzat al llarg de l’assignatura.
Planificació: imprescindible per poder realitzar la nostra tasca. D’obligatori lliurament a la primera pràctica i d’inevitable incompliment en moltes ocasions.
Satisfacció: el de la feina ben feta però amb el convenciment que sempre es pot millorar.
SonsTic: el nom del grup que s’ha creat al voltant d’aquesta assignatura. El nom que ha estat celebrat en moltes ocasions. El nom del grup que sempre voldria aconseguir si haig de tornar a fer treballs en grup.
Valoració: la més habitual, la del nostre consultor, acurada, precisa i estructurada. La més temuda, la dels nostres companys, que no han vist tot el procés de realització però avaluen el resultat final, sense cap altre condicionant. Per sort han estat bastant favorables.
Wiki: eina amb la que hem realitzat gran part de les nostres pràctiques. La gran desconeguda per a la majoria de nosaltres és ara una via de comunicació que hem explorat i hem après a utilitzar amb totes les possibilitats que ofereix.

Reflexió global

Ara si que està arribant el final del nostre projecte, i m'agradaria fer unes reflexions abans de saber l'opinió externa del nostre treball tant per part dels companys com del consultor.

En aquest mesos hem anat sense adonar-nos etiquetant SonsTic, quan penso en SonsTic de cop em venen al cap treball, implicació, superació, però també ànims, nervis, insomni i com no montaditos, òpera, contes, musictecari, biblioteca. La lectura que en faig és que hem assolit el més important en els treballs col·laboratius, hem unificat els esforços individuals per fer-los una força comú, i crec que el resultat ho demostra.


Potser quan el resultat és positiu i mires enrere s'obliden els mals moments, però també els he tingut, la por de no arribar a temps, de no acabar d'entendre la wiki o el cmap, de no fer alguna cosa tan bé com pensava en un principi, etc...


En definitiva crec que a més d'assolir els objectius de l'assignatura tots s'emportem alguna cosa més, i això és molt gratificant.


I una vegada arribats aquí amb la feina feta l'única cosa que vull és agrair-vos i felicitar-vos pels moments compartits, i espero que en definitiva ho hagueu passat tant bé com jo.


FORÇA SONSTICS!!!


Salut!!

Valoracions

Estic valorant la wiki que se m'ha assignat i a mida que l'he anat llegint, descobrint i coneixent no he pogut evitar fer una regressió a la pròpia wiki, la dels SonsTics per reveure algunes coses, qüestionar-me d'altres i fer una mica de balanç.

Crec que hem fet una bona feina. Efectivament hi ha moltes coses millorables, per descomptat, però tornant enrere, al moment en què vam contactar entre nosaltres per crear el grup, crec que la valoració més important que puc fer és que aquest treball l'hem fet entre tots. Fer treballs en grup comporta sempre problemes, diversitat d'opinions, discusions... Entre nosaltres ha estat sempre tot tan senzill que gairebé costa de creure.

A part d'això, i veient la pròpia wiki, el treball realitzat és realment important. A nivell de continguts no m'hi fico ja que l'enunciat establia clarament que havia de ser quelcom divulgatiu i per tant ja està bé allò que hem fet, però a nivell tècnic trobo que és brutal. Jo no tenia ni idea de fer servir wikis ni res de res i els últims dies em vaig sorprendre a mi mateix modificant el codi html de la cançó de la meva presentació personal per tal que no hi hagués publicitat. Això ho explico a qui em coneix de fa temps i fliparia.

Recordo el primer dia que vaig posar les mans a la wiki, la "por" que em feia fer quelcom malament, equivocar-me, esborrar el treball fet pels altres... mica en mica però vaig veure que aquesta "por" és completament absurda. Una mica com quan a la biblioteca fem les sessions d'alfabetització en TIC per a gent gran, que un cop que l'ordinador està engegat amb prou feines s'atreveixen a moure el ratolí.

Tot i això allò que hem aprés a nivell tècnic crec que és una petita part en comparació al que hem aprés entre tots treballant junts.

Gràcies SonsTics!

Dues setmanes frenétiques

Si!!!  ja ho tenim!!!

Després d'hores sense dormir i molts nervis ja hem acabat la wiki, i una vegada el treball fet veig que val la pena l'esforç, no només per la wiki, també per la germanor dels SonsTics.
Diuen que les dificultats comunes uneixen als grups, doncs tenen raó.

Han estat dues setmanes molt dures, però la constància del grup ens ha fet arribar a bon port, La veritat és que gestionar i compendre la wiki ens a portat molt de temps, però també, per el tema escollit  penso que hem fet un gran esforç per a resumir-ho i fer-ho entenedor.

I de la actitud del grup que haig de dir (una imatge val més que mil paraules)

Ara toca descansar un parell de dies i tornem a la càrrega, "no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat"

BON NADAL!!!!

FORÇA SONSTIC!!

És l'hora dels adeus...

Amb un títol musical, com la nostra wiki, m'acomiado d'aquest projecte... però espero que no sigui un comiat del grup. Per a mi era especialment pesat haver de fer un treball en grup.

Mai m'ha agradat treballar així. Crec que sempre hi ha algun tipus de conflicte, des de decidir el tema de treball, a com repartir les tasques. Si, a més, el treball l'has de fer amb persones que no coneixes, el ventall de coses que poden sortir malament pot ser infinit.

Ara veig que hi ha també la possibilitat de que el grup sigui molt maco, que tots siguin responsables, que tots tinguin ganes de treballar i que, a més, tinguin el toc d'humor que crec que és imprescindible, sobretot quan estudies en un ambient tant solitari com és el virtual.

Tinc ganes d'acabar amb la wiki, però no amb el meu grup, perquè és així com el sento, meu. Per primera vegada un "treball del cole" m'ha semblat alguna cosa més que aprendre el que tocava.

A banda de tots els coneixements que m'emporto, em queda també el record de tots els moments que he rigut llegint els vostres comentaris, els moments que he esperat el vostre missatge de conformitat i, perquè no dir-ho, els vostres ànims quan la wiki i el campus m'estaven fent el complot al principi de l'assignatura.

Anna, gràcies per ser la companya que m'ha ofert ajuda quan la he necessitat, amb qui hem compartit destins turístics i passió per la gastronomia.

Agustí, gràcies pels teus ànims quan el campus no m'estimava i no savies quina cara feia, i gràcies per totes les iniciatives que has pres empenyent als altres en aquesta aventura.

Daniel, gràcies per tantes coses que hem compartit en aquest projecte, a banda de totes les que compartim a la nostra vida. Gràcies per totes les trucades a qualsevol hora de la nit i per les reunions presencials del grup.

SonsTics, moltes gràcies per tot. Gràcies per ser el meu grup.

Això ja ho tenim!

Com deia l'Anna, estem a la recta final... i la veritat, d'una banda em sento alleugerit, d'una altra sap greu perdre el contacte gairebé frenètic d'aquests últims dies.

Malgrat tot estic convençut que tots dormirem més tranquils un cop donem per enllestida la wiki (que està mal dir-ho, però ens està quedant la mar de mona).

Aquesta passada PAC vaig saltar les intervencions al blog, i és que m'he hagut de portar feina a casa de la biblioteca i no podia amb tot, la prioritat de la feina amb els SonsTics ha anat tota a la wiki en detriment del treball individual. I és que una de les dificultats més grans que estic trobant-me és, justament, en compaginar feina i estudis, i no perquè la feina m'ocupi el temps lliure (això d'aquest mes ha estat extraordinari) sinó perquè quan treballes a biblioteca pública i fas horari de botiga passes tot el dia fora de casa i segons com un dia al vespre després de sopar un s'hi posa amb la wiki. Però dos, o tres, o inclús quatre seguits és massa.

Malgrat tot sort que en tinc dels companys de grup que en tot moment no només penquen com qui més, sinó que animen i amenitzen la feinada. Alhora que donen un cop de mà si s'escau (tot i que són tan llestos que poques vegades s'ha hagut d'anar al rescat, oi compis?

En fi, són festes molt senyalades i a les biblios on treballo hem fet un vídeo que volia compartir amb vosaltres. És senzill i d'estar per casa però ho hem fet amb tanta il·lusió que us l'ensenyo (i sé que després me'n penediré... sigueu benèvols, vale?)

Salut SonsTics!!

Recta final

Hola Sonstics!!!

Igual com ens estem despedint del 2011, ja ens trobem immer-sos plenament en la recta final del projecte. "Maquejant" la wiki tot el dia, això sí!!

Realment s'ha notat un augment de la comunicació encara més gran entre tots els membres del grup, amb igual de bon rotllo, respecte, ganes...cosa que em fa posar feliç i trista a la vegada, ja que m'he malacostumat a tenir un parell o tres de missatges de cada company al dia, i quan això s'acavi trobaré a faltar les frase com:
- Amunt Sontics!!!

I és en aquesta PAC on encara s'ha fet més evident el treball en equip, on cadascú ha col·laborat posant "guapa" la wiki amb les seves millors aptituts, i demanant ajuda quan no se n'ensortiem. I aquelles casualitats que on no arriba un arriba l'altre.

Notareu que estic una mica "toveta", però realment estic al·lucinant de quin grup hem format!! I com ens estem quadrant les agendes de cadascú perquè surti tot endavant!!

Sonstics us he de felicitar per tot!!

I com no podia ser d'una altra manera(ja em comenceu a conéixer...jejej) us poso un vídeo amb una gran cançó del Michael Giacchino de la millor sèrie fins ara que he conegut: LOST!! Porta per títol Life & Death, que vindria a reflexar molt bé el tram que estem passant amb el nostre projecte!!



AMUNT SONSTICS!!!!

Cataloquè???

Una de les coses que vaig trobar com a positives d'acabar la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació va ser que ja no havia d'estudiar catalogació.

El cas és que la matèria m'anava prou bé, però em faltava motivació pel tema en qüestió. Ara, en repartir els continguts que haviem de fer a la wiki, el fantasma va tornar a aparèixer. Em va tocar aquest tema (coses de la família...) i han estat unes setmanes de reviure el passat, ja, ja, ja.

Podríem dir que ara ja ha passat el pitjor i al final no ha estat tant dur, però no acabo d'entendre que per saber com funciona una wiki haguem de desenvolupar tot un treball complert, sobretot si tenim en compte que la UOC aconsella que l'assignatura de Competències TIC es faci durant els primers semestres a la universitat i molt alumnes no tenen encara coneixements en Informació i Documentació.

Què opineu d'aquest tema?

Una mica més d'ànims per aquest dies llargs d'esforços!!!

Gràcies Agustí!!!

Una mica d'ànims entre tots sempre són positius!!

Us deixo un vídeo per a fer unes "rises"




ÀNIMS SONSTICS!!!!

Un últim esforç....

Hola SonsTics!!!

Avuí porto un missatge positiu, després de la jerra d'aigua freda que crec que ens ha suposat a tots la valoració de la Pac2, ja he passat el procés de dol i ara vinc amb més forces per tirar endavant aquest projecte. Hem de pensar que ens quedan pocs dies per acabar i ara és el moment de demostrar que una C+ només és el camí cap a una B o una A.

"no pienses que estoy huyendo si me ves retroceder,
  espera, que estoy cogiendo carrera" (Robe Iniesta)

A més veig que la wiki quant més la fas servir més senzilla la trobes.

Ànims SonsTics, i penseu que els montaditos de l'Anna cada vegada estan més a prop

Això per que aneu fent boca!!!

Cmap, el gran desconegut

Hola SonsTics!

M'encanta aquesta paraula, SonsTics, un dia d'aquests li dedicaré un post sencer perquè se la mereix.

Aquest cop, en canvi, parlaré del cmap. Aquest exercici dels mapes conceptuals ens està posant una dura prova perquè no acabem de resoldre-ho a causa de problemes tècnics (als quals s'ha d'afegir la mancança de temps de cadascú de nosaltres). Si no fos tan problemàtic el programa de ben segur ja estaríem farcint la wiki de continguts sobre el tractament documental de la música.

Us faig una proposta, passem del mapa conceptual! És a dir, començem a elaborar els continguts, no defallim, estic segur que amb el mapa ens passarà com amb la wiki en la passada pac. Un dia un de nosaltres rebrà una il·luminació que el farà acabar el mapa i ens sabrà mostrar el camí a la resta. No ens podem ofuscar, hem de tirar endavant!

Ànims SonsTics! Que això ja ho tenim!!! Pensem en els montaditos que ens farà l'Anna quan entreguem el projecte! Aquest ha de ser el nostre objectiu! ;)

Mentrestant disfruteu del pont aquells que tingueu uns dies de festa.

Salut!

PAC 3 = Sobredosis Til·la + Paciència + Falta temps

Hola Sonstics!!

Realment aquesta fórmula del títol de l'entrada al bloc expressa ara mateix el que m'està passant amb la PAC 3.

Ens trobem justament tal com dirien els meus amics climbejadors encadenant una via. Escalant una muntanya sense parar fins aconseguir fer el cim, en aquest cas, el projecte final

No sé si serà una sensació passatgera però avui realment després de deixar enrera una setmaneta mortal de feina amb cursos, treballar dissabte matí i nit m'he estressat!! Primer un bloqueig amb el Cmap, no hi havia manera que se'm descarregués el programa per a poder xafardejar el funcionament i l'elaboració dels mapes conceptuals. Després la pressió que significa realitzar una altra assignatura potent per la UOC, contínuament estem fent PACS, però no em premet aprofundir tal com voldria en diversos temes de cada apartat de les assignatures.

Però tot i així he fet la tàctica de pendre una infusió de litre de til·la, escoltar una cançó que em tranquilitza i contaminar-m'he de pensaments positius i optimisme. Així que a seguir treballant sonstics que ens queda molta muntanya!!!!

Us passo l'enllaç de la cançoneta... Yann Tiersen, Comptine d'un autre été, l'après-midi, Amélie Poulain.


http://www.youtube.com/watch?v=H2-1u8xvk54

Salut i passet a passet i que no falti la bona música!!!